Noticia
Corporativo
Iritzi-plataforma, José Manuel Leceta eta Jorge Pérezen eskutik

Informazioaren Gizartetik bilakaera digitalera: Red.es domeinuen Espainiako erregistro izatetik erreferente digital bikaina izatera

Red.es-eko zuzendari nagusi José Manuel Lecetak eta ONTSIko zuzendari Jorge Pérezek elkarrekin hausnartu dute artikulu honetan bilakaera digitalari eta Red.es-en lanari buruz.

MITen (Center for Digital Business 2011n) sortu zen “bilakaera digitala” terminoa. Hasiera-hasieratik, sortzaileek “digitalizazioa” eta “bilakaera digitala” desberdindu nahi izan zituzten.   Bi terminoek zerikusia badute ere, ez dira gauza bera, bilakaera digitalerako teknologia erabiltzen delako, baina “enpresen etekina eta garrantzia guztiz hobetze aldera”; ahalegin handia behar duen helburua da, beraz, aldaketa kulturala lortu nahi bada. Horregatik, hainbat idazlek diote berrikuntzaren eta aldaketa kudeatzeko lanaren arteko batuketa dela aipatu bilakaera.

Hortaz, teknologia eta ekipo teknikoak beharrezkoak dira, baina askoz ahalegin gehiago egin behar dira bezeroekin harremanak eta enpresaren laneko barne-sistema aldatzeko eta balioa sortzeko eta, nola ez, hautemateko proposamen berriak egiteko. Egun, teknologia digitalek potentzial berritzailea dute, bizkortasuna eta indar handia, zalantzarik gabe; ikusi besterik ez dira egin behar gizarte sareak, internet mugikorra, datuen analisiak, gauzen Interneta, etab. Horregatik, bada, hitz egiten dugu Red.es-en “berrikuntza posibleari” buruz, izan ere, kapital intentsiboko beste sektore batzuetan ez bezala, guk “digitalizazioa pertsonei buruzkoa dela” uste dugu. Eta, bai, gauza asko dira posible; pertsonei planteatzean datza gakoa, besterik gabe.

Digitalizazioa, baldintza beharrezkoa baina ez nahikoa. Neurtzen ez dena ez da existitzen

MITen egin ziren lehenengo lanetan eta orduz geroztik egin diren ikerketa ugaritan adierazten da aztertutako enpresa guztien artean soilik enpresa bilakatzeko kudeaketa-taldeak zuen konpromisoa batetik eta teknologia digitalen erabilera intentsiboa bestetik batzen zituzten enpresek lortu zutela aldi berean diru-sarrerak, irabaziak eta burtsa-balioa areagotzea. Bestalde, digitalizazio-maila altua izanik kudeaketa-taldearen konpromiso-maila baxua zuten enpresek diru-sarrerak areagotu bai, baina irabaziak eta burtsa-balioa murriztu zituzten.

Azken horien aurkako aldean daude indar handiko eta enpresaren bilakaeran konpromisoa hartu duten kudeaketa-taldeak dituzten enpresak, baina teknologia digitaletan inbertsio gutxi egiten dituztenak.  Irabaziak eta burtsa-balioa areagotu zituzten, baina merkatua galtzearen kontura, eta ondorioz, diru-sarrerak murriztu ziren.

Azkenik, bilakaerarekin konpromisoa duten kudeaketa-taldea ez ezik, digitalizazioan ere inbertitzen ez duten enpresek aspektu guztietan egin zuten behera: diru-sarreretan, irabazietan eta burtsa-balioan. Horiek horrela, nola jakin enpresa bat aurrera edo atzera doan bilakaera digitalean? Eta zer egin behar du aurrera egiteko?

Enpresen digitalizazio-maila zein den jakitea garrantzitsua da digitalizazioa beharrezko baldintza baita bilakaera digitala lortzeko bidean aurrera egin ahal izateko, eta ezin delako bilakaera digitalik egon digitalizaziorik gabe.  Ondorioz, enpresen digitalizazio-maila zein den ezagutuz gero jakingo da zein enpresak diren gai digitalera aldatzeko. Maila hori, alegia, digitalizazio-maila, erakunde nazional eta nazioartekoek eman ohi dute. Eremu nazionalean: EINek enpresen IKT erabilerari buruzko galde-sortan; Red.es-ek e-ETEei buruzko ONTSI azterketan; eta beste erakunde batzuk, IKT eta enpresei buruzko hainbat txostenetan. Nazioartean, berriz, Europako Batzordearen lana da aipagarriena, Ekonomia eta Gizarte Digitalari buruzko indizean (DESI), hain zuzen ere, “Teknologia Digitala enpresetan” azpi-indizean; eta ELGEak, bilakaera digitalari buruz egiten dituen azterketetan.

Espainian bilakaera digitala sustatzeko aukera. Red.es-en lana

Arestian aipatutako azterketa eta indizeek adierazten dute digitalizazio heterogeneoa egongo dela Espainiako eta Europako enpresetan, eta sektore batzuk besteak baino gehiago digitalizatuko direla; joera hori, batik bat enpresa handietan dago. Ondorioz, oso garrantzitsua da Espainiako enpresen digitalizazioa sustatzea, batik bat ETEetan, enpresa horietako kudeaketa-taldeekin lankidetzan jardunez digitalizaziotik bilakaera digitalera iristeko.

Red.es-ek 15 urte daramatza norabide horretan lanean, hots, informazioaren gizartea sustatzen, honakoak eginez: profesional digitalak prestatzeko ekimen eta programak; merkataritza elektronikoa sustatzeko programak; enpresen ekintzailetzan eta nazioartekotzean laguntzeko programak; soluzio teknologikoez baliatzea sustatzeko programak, adibidez “cloud computing” delakoa; ETE eta autonomoentzako soluzio teknologikoak zabaltzeko programak, adibidez, zentro erakusleak; eta sektore espezifikoak laguntzeko programak, hala nola, sektore turistikoan bilakaera digitalerako laguntzarako direnak.

2017-2020 aldiko Plan Estrategikoa onartzeari esker, bilakaera digitala “leitmotiv” bihurtu da Red.es-erako. Onena iristear dagoela uste baitugu. Zerbitzu publiko digitalei dagokienez, Espainia erdiko postuetan dago inguruko beste herrialde batzuen aldean, baina enpresek prozesuan parte hartu beharko lukete. Enpresak dira eta bilakaera digitalaren bihotza. Bilakaera digitalarekiko kudeatzaileen konbentzimendua eta konpromisoa dira oinarri programak aurrera eramateko.

Horiek horrela, Red.es horrelako eztabaidak sustatzeko “topagunea” izan daitekeela uste dugu, berrikuntza ez delako dekretu bidez egiten. Halaber, Red.es-ek asmatze- eta inpaktu-maila handiagoa izango duela bermatzeko, eragileen ekimena hartu behar da kontuan,  beharrak bilduz eta interes orokorreko ekimenak diseinatuz.
Horregatik, duela gutxi inauguratu dugu Red.es Foroa, hau da, IKTen sektorerako topagunea bilakaera digitalari buruzko ekimenak alderatzeko. Plan Estrategikoak aipatzen duen moduan “garena berriz diseinatu behar da egiten dugun hori aldatzeko”. Horregatik, Red.es-en ONTSIk ere bilakaera digitalaren prozesu bati ekin dio, barneko eta kanpoko eragileen parte-hartzearekin; prospektiba azterketak eginez; tresna eta metodologia berriak erabiltzean oinarritzen den ezagutza-plataformak sortuz; gizarteari eta ekonomia digitalari buruzko ikerketen katalizatzaile bezala jardunez.

Red.es-en Plan Estrategikoa onartzea oso garrantzitsua izan da erakundearentzat, eta ilusioz beteta begiratzen diogu etorkizunari. “.es” domeinuen Espainiako erregistroa sortu genuen hasiera batean (hortik gure entitatearen akronimoa). Orain, Red.es-ek “Erreferente Digital Bikaina” izan nahi du, bai maila nazionalean bai nazioartean. Guztien laguntzarekin, etapa berri bat hastera goaz. Gonbidatuta zaudete guztiak parte hartzera, Red.es egungo garaietara are gehiago egokitu ahal izateko, bilakaeraren garaia hemen da eta.

Noticia
Corporativo
Tribuna de opinión, por José Manuel Leceta e Jorge Pérez

Da Sociedade da Información á transformación dixital: Red.es, de rexistro español de dominios ao referente excelente dixital

O director xeral de Red.es, José Manuel Leceta, e o director do ONTSI, Jorge Pérez, reflexionan neste artigo escrito conxuntamente sobre a transformación dixital e o papel de Red.es.

Dende os seus inicios, os creadores do termo “transformación dixital” no MIT (Center for Dixital Business, ano 2011) fixeron notar a diferenza substancial entre “dixitalización” e “transformación dixital”. Ambos os dous termos están relacionados, pero non son o mesmo, porque a transformación dixital se apoia no uso da tecnoloxía, pero se orienta a “mellorar radicalmente o rendemento e o alcance das empresas”, o que o converte nun obxectivo da alta dirección para lograr un cambio cultural. Non en van, algúns autores sinalan que a transformación é a suma da innovación e a xestión do cambio.

De maneira que a tecnoloxía e os equipos técnicos son necesarios, pero transformar as relacións cos clientes, a operativa interna das empresas e desenvolver novas propostas de xeración e captación de valor esixe moito máis. Do mesmo xeito, as tecnoloxías dixitais teñen un potencial innovador, axilidade e vixencia indubidables; abonda pensar nas redes sociais, Internet móbil, a analítica de datos, a Internet das cousas, etc. Por iso, en Red.es falamos da transformación dixital como a “innovación posible” porque, ao contrario que noutros sectores intensivos en capital, cremos que “a dixitalización vai de persoas”. E que moitas cousas son posibles e consisten sinxelamente en consideralas.

A dixitalización, condición necesaria pero non suficiente. O que non se mide, non existe

Xa nos primeiros traballos do MIT e os numerosos estudos que se viñeron desenvolvendo dende entón, conclúese que, do extenso conxunto de empresas estudadas, só aquelas nas que se unía o compromiso do equipo de xestión na transformación da compañía co uso intensivo das tecnoloxías dixitais conseguiron aumentar simultaneamente os seus ingresos, os seus beneficios e a súa valoración bolsista. Pola contra, aquelas cun elevado grao de dixitalización, pero pouco compromiso do equipo de xestión, aumentaron os seus ingresos, pero diminuíron os seus beneficios e a súa valoración bolsista.

No lado oposto a estas últimas, encóntranse as empresas cun equipo de xestión potente comprometido coa transformación da empresa, pero que realizan poucos investimentos en tecnoloxías dixitais. Estas aumentaron os seus beneficios e a súa valoración bolsista, pero á custa de perder mercado, o que fai diminuír os seus ingresos.

Por último, as que non dispoñían nin de equipos de xestión comprometidos coa transformación, nin investían na dixitalización empeoraron en todos os aspectos: ingresos, beneficios e valoración bolsista. Neste escenario, como saber se unha empresa avanza ou non na súa transformación dixital e que ten que facer para conseguilo?

O valor de coñecer o grao de dixitalización das empresas é que a dixitalización é unha condición necesaria para avanzar cara á transformación dixital, e que non se pode producir transformación dixital sen dixitalización. En consecuencia, coñecendo o grao de dixitalización das empresas, sábese que empresas, potencialmente, poden aspirar a transformarse dixitalmente. Esta medida, a do grao de dixitalización, é a que adoitan proporcionar organismos nacionais e internacionais. No ámbito nacional: o INE, na súa enquisa de uso TIC por parte das empresas; Red.es, no estudo do ONTSI sobre e-PEMES; e outras organizacións, nos seus diversos informes sobre TIC e empresas. No ámbito internacional, destaca o papel da Comisión Europea, co seu índice sobre Economía e Sociedade Dixital (DESI) e máis especificamente polo seu subíndice “Integración da Tecnoloxía Dixital nas empresas”; e a OCDE, nos seus estudos sobre transformación dixital.

A oportunidade de impulsar a transformación dixital en España. Papel de Red.es

A revisión dos estudos e índices apuntados máis arriba indica un desenvolvemento heteroxéneo da dixitalización nas empresas españolas e europeas, cuns sectores moito máis dixitalizados que outros e cun forte nesgo a favor das empresas grandes fronte ás de menor tamaño. En consecuencia, é de vital importancia impulsar a dixitalización das empresas españolas, especialmente as pemes, colaborando cos equipos de xestión destas empresas para avanzar dende a dixitalización á transformación dixital.

Red.es leva 15 anos traballando nesta liña para promover a sociedade da información, con iniciativas e programas formativos para desenvolver profesionais dixitais; programas para impulsar o comercio electrónico; programas para axudar no emprendemento e na internacionalización das empresas; programas para impulsar a adopción de solucións tecnolóxicas, como o de “cloud computing”; programas para difundir as solucións tecnolóxicas para pemes e autónomos, como os centros demostradores; e programas de apoio a sectores específicos, como o de apoio á transformación dixital do sector turístico.

Coa aprobación do Plan Estratéxico 2017-2020, a transformación dixital pasa a ser o leitmotiv de Red.es. Porque cremos que o mellor está aínda por chegar. E se, en materia de servizos públicos dixitais, España está xa en posicións intermedias comparada con outros países do noso ámbito, necesitamos que as empresas participen neste proceso. Elas son o corazón da transformación dixital. Os programas deben partir do convencemento e do compromiso dos seus xestores coa utilidade da transformación dixital.

En todo iso, cremos que Red.es pode ser o “punto de encontro” para favorecer este tipo de debates, porque a innovación non se decreta, e para que Red.es teña maiores garantías de acerto e impacto ha de abrirse á iniciativa dos axentes recollendo necesidades e deseñando iniciativas de interese xeral.

Por este motivo, recentemente inauguramos o Foro Red.es: un punto de encontro co sector TIC para confrontar iniciativas sobre transformación dixital. Como di o Plan Estratéxico,  “redeseñar o que somos para transformar o que facemos”. Por iso, o ONTSI de Red.es iniciou tamén un proceso de transformación dixital, abríndose á participación de axentes internos e externos; abordando o desenvolvemento de estudos de prospectiva; creando plataformas de coñecemento baseadas no uso de novas ferramentas e metodoloxías; e actuando como catalizador de investigacións sobre a sociedade e a economía dixital.

A aprobación do Plan Estratéxico de Red.es supón un feito relevante para a entidade, que mira ao futuro con ilusión. Dende o rexistro español de dominios “.es”, que explica o acrónimo que dá nome á nosa entidade, Red.es prevé agora ser “Referente Excelente Dixital” tanto nacional como internacionalmente. Co apoio de todos, iniciamos unha nova etapa. Unha etapa na que vos convocamos a todos a participar, para relanzar e reposicionar un Red.es aínda máis aliñado cos tempos, porque a transformación é precisamente un tema cuxo tempo xa chegou.

Noticia
Corporativo
Tribuna d’opinió, per José Manuel Leceta i Jorge Pérez

De la societat de la informació a la transformació digital: Red.es de registre espanyol de dominis al referent excel•lent digital

El director general de Red.es, José Manuel Leceta, i el director de l’ONTSI, Jorge Pérez, reflexionen en aquest article escrit conjuntament sobre la transformació digital i el paper de Red.es.

Des dels seus inicis, els creadors del terme “transformació digital” al MIT (Center for Digital Business”, any 2011) van fer palesa la diferència substancial entre “digitalització” i “transformació digital”. Ambdós termes estan relacionats, però no són el mateix, perquè la transformació digital es basa en l’ús de la tecnologia, però s’orienta a “millorar radicalment el rendiment i l’abast de les empreses”, la qual cosa la converteix en un objectiu de l’alta direcció per aconseguir un canvi cultural. No endebades alguns autors assenyalen que la transformació és la suma de la innovació i la gestió del canvi.

Així doncs, la tecnologia i els equips tècnics són necessaris, però transformar les relacions amb els clients, l’operativa interna de les empreses i desenvolupar noves propostes de generació i captació de valor exigeix molt més. Al mateix temps, les tecnologies digitals tenen un potencial innovador, agilitat i vigència indubtables; n’hi ha prou amb pensar en les xarxes socials, la Internet mòbil, l’analítica de dades, la internet de les coses, etc. I per això a Red.es parlem de la transformació digital com la “innovació possible” perquè, al contrari que en altres sectors intensius en capital, creiem que “la digitalització va de persones”. I creiem que moltes coses són possibles i, senzillament, només cal plantejar-se-les.

La digitalització, condició necessària però no suficient. El que no es mesura no existeix

Ja en els primers treballs del MIT i els nombrosos estudis que s’han desenvolupat des d’aleshores es troba que, de l’extens conjunt d’empreses estudiades, només aquelles en què s’unia el compromís de l’equip de gestió en la transformació de la companyia amb l’ús intensiu de les tecnologies digitals van aconseguir augmentar simultàniament els seus ingressos, els seus beneficis i la seva valoració borsària. Al contrari, aquelles amb un elevat grau de digitalització però poc compromís de l’equip de gestió van augmentar els seus ingressos, però van disminuir els seus beneficis i la seva valoració borsària.

Al costat oposat d’aquestes últimes, es troben les empreses amb un equip de gestió potent compromès amb la transformació de l’empresa, però que fan poques inversions en tecnologies digitals. Aquestes van augmentar els seus beneficis i la seva valoració borsària, però a costa de perdre mercat i, per tant, disminuir els seus ingressos.

Finalment, les que no disposaven ni d’equips de gestió compromesos amb la transformació ni invertien en la digitalització van empitjorar en tots els aspectes: ingressos, beneficis i valoració borsària. En aquest escenari, com es pot saber si una empresa avança o no en la seva transformació digital i què ha de fer per aconseguir-ho?

El valor de conèixer el grau de digitalització de les empreses és que la digitalització és una condició necessària per avançar cap a la transformació digital, i que no es pot produir transformació digital sense digitalització. En conseqüència, si es coneix el grau de digitalització de les empreses, es coneix quines empreses, potencialment, poden aspirar a transformar-se digitalment. És aquesta mesura, la del grau de digitalització, la que solen proporcionar organismes nacionals i internacionals. En l’àmbit nacional, l’INE, en la seva enquesta d’ús de TIC per part de les empreses; Red.es, en l’estudi de l’ONTSI sobre e-PIME; i altres organitzacions, en els seus diversos informes sobre TIC i empreses. En l’àmbit internacional, destaca el paper de la Comissió Europea, amb el seu índex sobre economia i societat digital (DESI), i més específicament pel seu subíndex Integració de la tecnologia digital en les empreses; i l’OCDE, en els seus estudis sobre transformació digital.

L’oportunitat d’impulsar la transformació digital a Espanya. Paper de Red.es

La revisió dels estudis i índexs assenyalats més amunt indica un desenvolupament heterogeni de la digitalització en les empreses espanyoles i europees, amb uns sectors molt més digitalitzats que d’altres i amb un fort tomb a favor de les empreses grans en comparació de les de menor mida. En conseqüència, és de vital importància impulsar la digitalització de les empreses espanyoles, especialment les pimes, col•laborant amb els equips de gestió d’aquestes empreses per avançar des de la digitalització a la transformació digital.

Fa quinze anys que Red.es treballa en aquesta línia per promoure la societat de la informació, amb iniciatives i programes formatius per desenvolupar professionals digitals; programes per impulsar el comerç electrònic; programes per ajudar en l’emprenedoria i la internacionalització de les empreses; programes per impulsar l’adopció de solucions tecnològiques, com la d’informàtica en núvol; programes per difondre les solucions tecnològiques per a pimes i autònoms, com els centres demostradors; i programes de suport a sectors específics, com el de suport a la transformació digital del sector turístic.

Amb l’aprovació del Pla estratègic 2017-2020, la transformació digital passa a ser el leitmotiv de Red.es. Perquè creiem que el millor encara està per arribar. I si en matèria de serveis públics digitals Espanya ja està en posicions intermèdies, comparada amb altres països del nostre entorn, necessitem que les empreses participin en aquest procés. Elles són el cor de la transformació digital. Els programes han de partir del convenciment i el compromís dels seus gestors amb la utilitat de la transformació digital.

En conclusió, creiem que Red.es pot ser el “punt de trobada” per afavorir aquest tipus de debats, perquè la innovació no es decreta, i perquè Red.es tingui més garanties d’encert i impacte s’ha d’obrir a la iniciativa dels agents, recollint necessitats i dissenyant iniciatives d’interès general.

Per aquesta raó, recentment hem inaugurat el Fòrum Red.es, un punt de trobada amb el sector TIC per confrontar iniciatives sobre transformació digital. Com diu el Pla estratègic, “redissenyar el que som per transformar el que fem”. Per això, l’ONTSI de Red.es ha iniciat també un procés de transformació digital, obrint-se a la participació d’agents interns i externs, abordant el desenvolupament d’estudis de prospectiva, creant plataformes de coneixement basades en l’ús de noves eines i metodologies i actuant com a catalitzador de recerques sobre la societat i l’economia digital.

L’aprovació del Pla estratègic de Red.es suposa una fita per a l’entitat, que mira al futur amb il•lusió. Des del registre espanyol de dominis “.es”, que explica l’acrònim que dóna nom a la nostra entitat, Red.es es planteja ara ser un “referent excel•lent digital” tant nacionalment com internacionalment. Amb el suport de tots, iniciem una nova etapa. Una etapa en què us convoquem a tots a participar-hi, per rellançar i reposicionar un Red.es encara més alineat amb els temps, perquè la transformació és precisament un tema al qual ja li ha arribat l’hora. 

Noticia
Corporativo

Internet, harreman aurreratuak eta unibertso digitalaren analisia, Red.es-en lanaren euskarri

Red.es erakundeak hainbat programa eramaten ditu aurrera gure herrialdean bilakaera digitala sustatzeko. Hala ere, Espainiako Gobernuak beste lan batzuk ere esleitu dizkio Informazioaren eta Komunikazioaren Teknologiarekin (IKT) zerikusia dutenak. Hauek dira, besteak beste, egin ditun kudeaketa garrantzitsuenak: “.es” domeinuak, RedIRIS sarea eta ONTSI behatokia. 

“.es” domeinuen izenak esleitzeko eta kudeatzeko arduradun den autoritate nazionala izaki, Red.es erakundeak talde bat dauka funtzionamendu egokia egon dadin bermatzeko. Garrantzitsua da aipatzea gure herrialdearekin, gaztelerarekin eta kultura hispaniarrarekin gehien identifikatzen den domeinua dela “.es”. Egia esan, Espainian “.es” domeinua erabiltzen da gehien, eta dagoeneko 1,8 milioi erregistro baino gehiago ditu.

Espainiar Gobernuak ezarritako arauen arabera eta ICANNekin (Internet Corporation for Assigned Names & Numbers) eta nazioarteko merkatuaren gidaliburuei jarraiki burutzen dira jarduerak.

Helburua “.es” domeinua nazioartean gaztelaniaren erreferente izatea da eta Interneteko gaztelerazko orrietan jende ugarik erabiltzea ere bai, 400 milioi baino gaztelaniadun gehiago dituen mundu honetan.

Bestalde, Red.es-ei RedIRISen kudeaketa esleitu zaio (Espainiako sare akademiko eta ikerketarako sarea). 1988an abiarazi zenetik, sare honek komunikazio-zerbitzu aurreratuak ematen dizkie 500 instituzio kide baino gehiagori, hauen artean batez ere unibertsitate eta ikerketarako zentro publikoak daudelarik.

Bere erabiltzaileei konektagarritasun ahalik eta onena eskaintzeko, eta zerbitzu telematiko berrien abangoardian egoteko xedearekin, RedIRIS beste sare akademiko eta ikerketa sareekin lankidetzan aritzen da, autonomiko zein nazioartekoekin. Azkeneko horien artean nabarmentzen da GÉANT Europa osoko sare akademikoa. RedIRISek horren kudeaketan parte hartzen du eta sare horren bitartez gainontzeko Europako herrialdeetako sare akademiko eta ikerketa-sare nazionalekin konektatzen da, baita beste kontinenteetako ikerketa sareekin ere.

Telekomunikazioen eta Informazioaren Gizartearen Behatoki Nazionala (ONTSI) ere Red.es-i atxikita dago eta helburu nagusia telekomunikazioen eta informazioaren gizartearen sektorearen jarraipena eta azterketa egitea du.

ONTSIk adierazleak lantzen, biltzen, laburtzen eta sistematizatzen ditu, azterketak egiten ditu eta Informazioaren Gizarteari buruzko informazio eta gaurkotasuneko zerbitzua eskaintzen du; gaur egun Espainian sektore honi buruzko behatoki publiko aitzindaria da.

Noticia
Corporativo

Internet, as comunicacións avanzadas e a análise do universo dixital, puntais do labor de Red.es

Red.es desenvolve múltiples programas para impulsar a transformación dixital no noso país. Non obstante, o Goberno de España tamén lle asignou outras tarefas que gardan relación coas Tecnoloxías da Información e as Comunicacións (TIC). Entre elas destacan a xestión dos dominios “.es”, RedIRIS e o ONTSI. 

Como autoridade nacional encargada da asignación e xestión dos  nomes de dominios “.es”, Red.es conta cun equipo dedicado a traballar no seu funcionamento óptimo. É importante subliñar que o “.es” constitúe o dominio que máis se identifica co noso país, o idioma castelán e a cultura hispana. O “.es”, de feito, é o máis utilizado en España, cun número de rexistros que xa supera os 1,8 millóns.

Todas as actuacións realízanse de acordo coas directrices do Goberno español e en conformidade co ICANN (Internet Corporation for Assigned Names & Numbers) e as guías derivadas do mercado internacional.

O obxectivo é que o “.es” sexa sendo un referente a ámbito internacional da lingua española e se utilice masivamente en páxinas de Internet con contido en español, nun mundo con máis de 400 millóns de hispanofalantes.

Por outra banda, Red.es tamén ten encomendada a xestión de RedIRIS, a rede académica e de investigación española que, dende a súa fundación en 1988, proporciona servizos avanzados de comunicacións ás súas máis de 500 institucións afiliadas, principalmente universidades e centros públicos de investigación.

Para ofrecer aos seus usuarios a mellor conectividade posible e manterse á vangarda dos novos servizos telemáticos, RedIRIS coopera con outras redes académicas e de investigación, tanto autonómicas coma internacionais. Entre estas últimas, destaca a rede académica paneuropea GÉANT, en cuxa xestión participa RedIRIS, e a través da cal se conecta tanto co resto de redes académicas e de investigación nacionais dos demais países europeos, como con redes de investigación doutros continentes.

O Observatorio Nacional das Telecomunicacións e da Sociedade da Información (ONTSI) tamén está adscrito a Red.es e ten como principal obxectivo o seguimento e a análise do sector das Telecomunicacións e da Sociedade da información.

O ONTSI elabora, recolle, sintetiza e sistematiza indicadores, elabora estudos e ofrece servizos informativos e de actualidade sobre a Sociedade da Información, polo que é actualmente o observatorio público sobre este sector líder en España.

Noticia
Corporativo

Internet, les comunicacions avançades i l’anàlisi de l’univers digital, puntals de la tasca de Red.es

Red.es desenvolupa múltiples programes per impulsar la transformació digital al nostre país. Tanmateix, el Govern d’Espanya també li ha assignat altres tasques que tenen relació amb les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC). Entre aquestes taques destaquen la gestió dels dominis “.es”, RedIRIS i l’ONTSI. 

Com a autoritat nacional encarregada de l’assignació i la gestió dels noms de dominis “.es”, Red.es dedica un equip que treballa per al seu funcionament òptim. És important subratllar que “.es” constitueix el domini que més s’identifica amb el nostre país, l’idioma castellà i la cultura hispana. El domini “.es”, de fet, és el més utilitzat a Espanya, amb un nombre de registres que ja supera els 1,8 milions.

Totes les actuacions es fan d’acord amb les directrius del Govern espanyol i de conformitat amb l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names & Numbers) i les guies derivades del mercat internacional.

L’objectiu és que “.es” continuï essent un referent a escala internacional de la llengua espanyola i s’utilitzi massivament en pàgines d’Internet amb contingut en espanyol, en un món amb més de 400 milions d’hispanoparlants.

D’altra banda, Red.es també té encomanada la gestió de RedIRIS, la xarxa acadèmica i de recerca espanyola que, des que es va fundar el 1988, proporciona serveis avançats de comunicacions a les seves més de 500 institucions afiliades, principalment universitats i centres públics de recerca.

Per oferir als usuaris la millor connectivitat possible i mantenir-se a l’avantguarda dels nous serveis telemàtics, RedIRIS coopera amb altres xarxes acadèmiques i de recerca, tant autonòmiques com internacionals. Entre aquestes últimes destaca la xarxa acadèmica paneuropea GÉANT. RedIRIS participa en la gestió d’aquesta xarxa, a través de la qual es connecta tant amb la resta de xarxes acadèmiques i de recerca nacionals dels altres països europeus com amb xarxes de recerca d’altres continents.

L’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI) també està adscrit a Red.es i té com a objectiu principal el seguiment i l’anàlisi del sector de les telecomunicacions i de la societat de la informació.

L’ONTSI elabora, recull, sintetitza i sistematitza indicadors, elabora estudis, i ofereix serveis informatius i d’actualitat sobre la societat de la informació, de manera que actualment és l’observatori públic sobre aquest sector líder a Espanya.

Noticia
Corporativo
Eskualde Garapenerako Europako Funtsa (EGEF) eta Europako Gizarte Funtsa (EGIF)

Europak finantzatutako 1.568 milioi euro kudeatuko ditu Red.es-ek 2023 urterako

Red.es-ek, 2002an sortu zenetik 2023ra arte (indarrean dagoen Europako laguntzen epe-amaiera), Europar Batasunarekin finantzatutako 1.568 milioi euroko gastua kudeatuko du guztira. Funts horien zati handiena EGEFaren programa operatiboetarako da, eta gainerakoa Europako Gizarte Funtsetik dator. Garrantzi izugarria duen inbertsioa da, aukera eman baita erakundeak sustatutako laguntzetarako deialdiak egiteko, baita etorkizunean egingo direnetarako ere.  

Aldien arabera, hona hemen Red.es erakundeak kudeatu dituen Europaren kofinantzak: 272 milioi euro 2000-2006 aldian (EGEF), 607 milioi euro 2007-2013 aldian eta 689 milioi euro 2014-2020 aldian (634 EGEF eta 55 EGIF), baina 2023 urtean amaitu da kudeatzen.

Ibilbide osoan zehar, Red.es erakundeak etengabe sortu ditu laguntzetarako programak, betiere, indarreko gobernuen estrategiak kontuan hartuta, adibidez, ‘Profesional Digitalak’, ‘Saldu Interneten’, ‘Eskola Konektatuak’, ‘Hiri eta Uharte Adimentsuak’, ‘Osasun-zerbitzuak on line’, ‘Justizia Sarean’, ‘Igo Hodeira’... 

Jarduera guzti horiek beti izan dute lehentasunezko helburu bera: herrialdeko bilakaera digitala sustatzea, funtsezko elementua baita zerbitzu publikoen eraginkortasuna eta kalitatea hobetzeko, enplegua, berrikuntza eta ekintzailetza sustatzeko eta enpresei mundu digitalean murgiltzen laguntzeko. 

Jarduera horiek guztiek, egin direnak, egiten ari direnak eta egingo direnak, erronka garrantzitsua dira administrazioaren kudeaketa eta eraginkortasunari dagokionez, izan ere, Europako laguntzak jasotzeko jokoaren arauak oso ondo jakin behar dira eta malgutasun handia izan behar da aldaketetara egokitu ahal izateko eta Europar Batasunak lortu nahi dituen helburuak bete ahal izateko, eskualdeen arteko desberdintasunak murrizten dituen tokian tokiko jarduerak egiten diren bitartean.  

Orain arte, Red.es erakundeak arrakasta izan du aurreko bi aldietan emandako finantzazioari buruz etengabe egin zaizkion kontrol eta kontu-ikuskaritzetan. Gainera, abian jarri dira 2014-2020 aldirako beharrezko aldaketa guztiak. 

Red.es erakundearen euskarrietako bat kudeaketa- eta kontrol-sistemak dira. Kontu-ikuskaritzen arabera, sistema horiek ez dute apenas akatsik eta, ondorioz, Europako Batzordearen ordainketarik ez da eten edo bertan behera utzi inoiz. Argitu behar da, halaber, administrazioen arteko lankidetza ugari izan ohi dela Red.es-en jarduera askotan.

Noticia
Corporativo
Fondo Europeo de Desenvolvemento Rexional (FEDER) e Fondo Social Europeo (FSE)

En 2023, Red.es xa terá xestionado 1.568 millóns de euros de financiamento europeo

Dende o nacemento de Red.es, en 2002, e ata 2023, ano en que conclúe o actual período de axudas europeas, esta entidade terá xestionado un gasto total de 1.568 millóns de euros cofinanciados pola Unión Europea. A maior parte destes fondos forman parte dos programas operativos do FEDER e o resto procede do Fondo Social Europeo. Trátase dun investimento de enorme importancia, que fixo posible executar e lanzar as convocatorias de axudas que impulsou a entidade, así como as que se proxectarán no futuro inmediato.

Por etapas, o cofinanciamento europeo xestionado por Red.es foi de 272 millóns no período 2000-2006 (FEDER), 607 millóns en 2007-2013 (FEDER) e 689 millóns para o período 2014-2020 (634 FEDER e 55 FSE), que rematarán de executarse en 2023.

Ao longo da súa existencia, Red.es non parou de xerar programas de axudas, de acordo coas estratexias dos sucesivos gobernos, como, por exemplo, ‘Profesionais Dixitais’, ‘Vendes en Internet’, ‘Escolas Conectadas’, ‘Cidades e Illas Intelixentes’, ‘Sanidade en liña’, ‘Xustiza en Rede’, ‘Sube á nube’... 

Un cúmulo de actuacións que sempre compartiron un obxectivo prioritario: impulsar a transformación dixital do país, elemento imprescindible para mellorar a eficiencia e calidade dos servizos públicos, fomentar o emprego, a innovación e o emprendemento, ademais de axudar ás empresas a subir ao carro dixital. 

Este conxunto de actuacións, tanto pasadas coma presentes e futuras, constitúe un importante reto de xestión e eficiencia administrativa, xa que o acceso á axudas europeas implica un coñecemento profundo das regras do xogo e unha flexibilidade intensa para adaptarse aos cambios e velar polo cumprimento dos obxectivos que persegue a Unión Europea, ao mesmo tempo que desenvolver actuacións de impacto local que reduzan a fenda entre rexións.  

Ata o momento, Red.es superou con éxito os sucesivos controis e auditorías relativas ao financiamento concedido nos dous períodos anteriores. Ademais, puxéronse en marcha todos os cambios necesarios para a etapa 2014-2020. 

Un dos puntais de Red.es son os seus sistemas de xestión e control, cuxo labor se traduciu nunha baixa taxa de erro, segundo as auditorías, e no feito de que non se sufrira ningunha interrupción nin suspensión de pagamentos por parte da Comisión Europea. Cómpre subliñar, así mesmo, que gran parte das actuacións de Red.es teñen un importante compoñente de colaboración entre administracións.

Noticia
Corporativo
Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i Fons Social Europeu (FSE)

El 2023 Red.es ja haurà gestionat 1.568 milions d’euros de finançament europeu

Des del naixement de Red.es el 2002, i fins a 2023, any en què conclou l’actual període d’ajudes europees, aquesta entitat haurà gestionat una despesa total de 1.568 milions d’euros cofinançats per la Unió Europea. La major part d’aquests fons formen part dels programes operatius del FEDER, i la resta procedeixen del Fons Social Europeu. Es tracta d’una inversió de molta envergadura, que ha fet possible executar i llançar les convocatòries d’ajudes que ha impulsat l’entitat, i també les que es projectaran en el futur immediat.

Per etapes, el cofinançament europeu gestionat per Red.es va ser de 272 milions durant el període 2000-2006 (FEDER), de 607 milions en 2007-2013 (FEDER) i de 689 milions per al període 2014-2020 (634 FEDER i 55 FSE), que s’acabaran d’executar el 2023.

Al llarg de la seva existència, Red.es no ha parat de generar programes d’ajudes, d’acord amb les estratègies dels successius governs, com per exemple “Professionals digitals”, “Vens a Internet?”, “Escoles connectades”, “Ciutats i illes intel•ligents”, “Sanitat en línia”, “Justícia en xarxa”, “Puja al núvol”... 

Un cúmul d’actuacions que sempre han compartit un objectiu prioritari: impulsar la transformació digital del país, element imprescindible per millorar l’eficiència i la qualitat dels serveis públics, fomentar l’ocupació, la innovació i l’emprenedoria i ajudar les empreses a pujar-se’n al carro digital. 

Aquest conjunt d’actuacions, tant passades com presents i futures, constitueix un important repte de gestió i eficiència administrativa, ja que l’accés a les ajudes europees implica un coneixement profund de les regles del joc i una flexibilitat intensa per adaptar-se als canvis i vetllar pel compliment dels objectius que persegueix la Unió Europea i, al mateix temps, per desenvolupar actuacions d’impacte local que redueixin la bretxa entre regions.  

Fins ara, Red.es ha superat amb èxit els successius controls i auditories relatius al finançament concedit els dos períodes anteriors. A més, s’han posat en marxa tots els canvis necessaris per a l’etapa 2014-2020. 

Un dels puntals de Red.es són els seus sistemes de gestió i control, la tasca dels quals s’ha traduït en una baixa taxa d’error, segons les auditories, i en el fet que no s’hagi patit cap interrupció ni suspensió de pagaments per part de la Comissió Europea. Cal subratllar, així mateix, que gran part de les actuacions de Red.es tenen un important component de col•laboració entre administracions.

Noticia
Corporativo
Ibilbide-orri hau Espainiarako Agenda Digitalean hartzen da barne

Red.es erakundearen 2017-2020 aldirako Plan Estrategikoan bilakaera digitalerako 80 proiektu egitea aurreikusten da

Red.es erakunde publikoak 2017-2020 aldirako duen Plan Estrategiko eta Operatiboan 80 proiektu egitea aurreikusten da, eta inbertsio handiak barne hartzen dira horretarako (50 milioi euro 2017rako bakarrik).

Dokumentu honetan Red.es erakundeak bilakaera digitala Espainiako gizartean sustatzeko duen helburua azaltzen da. Horretarako, ekimen berritzaileak eta egituratzaileak egin nahi ditu kide publiko zein pribatuekin batera.

Halaber, Plan Estrategikoan helburu garrantzitsuak daude: erreferentzia izatea digitalizazioan eta bilakaera teknologikoan, barne-kudeaketaren bikaintasunean, programak diseinatu eta egitean eta digitalizazioan.  Printzipio horiek guztiak erakundearen oinarria dira, kontuan hartuta gizartea, enpresak eta administrazio publikoak.  

Gobernuaren Agenda Digitalean, Red.es erakundeak, hots, Energia, Turismo eta Agenda Digitalaren Ministerioaren baitako erakundeak, Informazioaren Gizarterako eta Agenda Digitalerako Estatu Idazkaritzaren bidez, funtzio aktiboa eta bereziki garrantzitsua dauka, abian diren 10 planetako 2ren zuzendari izaki (IKT Plana ETEetarako eta merkataritza elektronikorako eta Zerbitzu Publiko Digitalerako Plana) eta beste planetako parte-hartzaile.

Plan estrategikoa lau ardatz nagusitan egituratzen da. Lehenengoa, ekosistema digitala sustatzea da, lehentasuna emanez ekosistema berritzaileei, enpresen digitalizazioari eta talentu digitalari.

Bigarren ardatza, berriz, gobernu digitalean oinarritzen da, herritarrentzako eta Administraziorako zerbitzu digital hobeak eskaintzeko. Hub Digital deritzona da hirugarren jarduera-eremua. Espainiako bilakaera digitala aztertzeko, monitorizatzeko eta ebaluatzeko tresna berria egitean datza, baita Think & do Tank estrategia aplikatzean bai digitalizazioan eta bilakaera teknologikoan.

Azkenik, Antolaketa Digitalaren ardatza dago. Garrantzia ematen zaio, bada, barne-kudeaketa, pertsonak eta egonkortasun ekonomikoa hobetzeari.